|
|
 |
Desintoxicació mèdica
La desintoxicació s’utilitza normalment com un tractament precursor d’altres tractaments i el seu objectiu és el de paliar els efectes que pot tenir la interrupció del consum de drogues. Consisteix en administrar medicació disminuint paulatinament les dosis fins aconseguir l’abstinència de la persona.
Pot realitzar-se de manera ambulatòria o hospitalària
Aquest tipus de tractament no està disenyat per manejar els problemes psicològics, socials i de conducta associats amb l’addicció i, per tant, no sol produir canvis duraders de comportament, necessaris per a la recuperació. |
|
|
Psicoteràpia
A més dels tractaments farmacològics, les intervencions per a modificar el comportament, especialment la teràpia cognitivo-conductual, pot resultar eficaç en la reducció de l’ús de drogues en els pacients tractats per causa d’abús de drogues. La prestació de serveis terapèutics en una combinació òptima per a cada persona revesteix importància crítica per l’èxit dels resultats del tractament.
La teràpia de maneig de situacions donen a les persones els recursos necessaris per afrontar aquelles situacions que poden resultar conflictives per elles, i constituir-se com ambients que estimulin o desencadenin el desig de consumir.
Les intervencions de la conducta cognitiva s’han ideat per ajudar a modificar el pensament, les esperances i els comportaments del pacient i per augmentar la seva habilitat de fer-li front a varis factors causants de tensió nerviosa a la vida. |
|
|
Programes de tratcament de manteniment agonista (Mentadona)
En novembre de 1997, els “Institutos Nacionales de Salud” (NIH) reuniren a un Grup de Consens sobre el Tractament Mèdic Eficaç de la Drogaddicció. Aquest grup d’experts de tota la nació va concloure que les addicions als opiacis són malalties del cervell i trastorns mèdics que en realitat sí es poden tractar eficaçment. Va recomanar fermament: (1) un major accés als programes de tractament de manteniment a base de metadona per a les persones que són addictes a l’heroïna i altres drogues opiàcies; i (2) l’eliminació de regles federals i estatals, així com d’altres barreres, que impedeixen l’accés a aquests programes. També va recalcar la importància d’oferir orientació psicològica contra l’abús de substàncies, teràpies psicosocials i altres serveis de suport al pacient, que fomentin la retenció i l’èxit dels programes de tractament de manteniment a base de metadona.
La Metadona, un medicament opiaci sintètic que obstaculitza els efectes de l’heroïna durant unes 24 hores, té una història d’èxits provats quan es recepta en concentracions suficientment altes per a les persones addictes a l’heroïna.
El LAAM, que també és un fàrmac opiaci sintètic per tractar l’addicció a l’heroïna, pot impedir els efectes de l’heroïna fins a 72 hores. Altres productes aprovats són la naloxona, que s’utilitza per tractar els casos de dosis excessives, i la naltrexona, que obstrueixen els efectes de la morfina, l’heroïna i altres opiacis. També s’estan estudiant altres medicaments utilitzats en els programes de tractament contra l’heroïna. |
|
|
Programes residencials
El model de programa residencial més conegut és el de Comunitat Terapèutica (CT). Les CTs solen tenir una duració de mesos i el tractament té estructures molt definides. Posen èmfasi en la “resocialització” del resident i usen la comunitat sencera com a component actiu del tractament. |
|
|
|
|
