La metilendioximetanfetamina (MDMA), els noms de les quals són “éxtasis”, “Adam” o “X-TC”, és una droga sintètica psicoactiva (que altera la ment), amb propietats alucinògenes i similars a les de les anfetamines. La seva estructura química és similar a la d’altres drogues sintètiques causants de danys cerebrals.
Encara que existeixen falses creences respecte als efectes de l’èxtasi com a què ajuda a les relacions interpersonals, molts dels problemes de la MDMA per a les persones que el consumeixen són molt similars als que s’observen en l’ús d’anfetamines i de cocaïna.
Poden provocar dificultats psicològiques, inclòs confusió, depresió, problemes de son, augment del desig de consumir drogues, ansietat greu i paranoia mentre es pren la substància i de vegades varies setmanes després de prendre-la.
Com a símptomes físics poden provocar deshidratació (pèrdua de líquit del cos), hipertèrmia (augment de la temperatura), tensió muscular, nàusees, moviments oculars ràpids, desmais, escalfreds o süor.
Com augmenta la freqüència cardiaca i la tensió arterial, el risc que constitueix per a les persones amb malalties circulatòries o cardiaques és especialment important.
La MDMA guarda relació en l’estructura i efectes amb la metanfetamina, que ha demostrat ser causant de la degeneració de les neurones que contenen la sustància neurotransmisora dopamina. La lesió d’aquestes neurones és la causa bàsica de les alteracions motores observades a l’enfermetat de Parkinson. Aquestes alteracions solen ser la falta de coordinació i els tremolors que a la llarga poden causar una forma de paràlisi.
|
|
