|
|
 |
Tipus de drogues: Psicofàrmacs estimulants
|
|
|
Entre els psicofàrmacs estimulants destaquen les anfetamines que són produïdes de forma sintètica a laboratoris.
Són psicofàrmacs estimulants perquè la seva acció principal és potenciar l’activitat del Sistema Nerviós Central.
Inicialment varen ser fàrmacs de freqüent prescripció mèdica que actualment s’ha restringit, encara que la seva presència en el mercat clandestí segueix essent habitual. |
|
|
Els efectes més immediats que es deriven del seu consum són:
|
 |
|
 |
|
Sensació d’eufòria que es manifesta amb excitació nerviosa, insomni, agitació, en ocasions agressivitat, absènsia de gana i de fatiga i hiperactivitat. |
|
|
|
Es pot sentir sed, sudoració, taquicàrdia, augment de la tensió arterial, naúsees, malestar, mal de cap, vertígen. De vegades apareixen ganyotes exagerades i anormals de la mandíbula o moviments repetitius. |
|
|
|
Les sobredosis augmenten la temperatura corporal, poden causar inquietud, al·lucinacions, irritabilitat, convulsions i fins i tot la mort. |
|
|
|
|
L’ús perllongat d’anfetamines pot dur a depressions severes, tolerància i dependència psicològica que provoca en la persona un fort desig o necessitat imperiosa de consumirles.
Pot aparèixer, a més a més, un quadre anomenat psicosi tòxica anfetamínica, que es caracteritza per una gran excitabilitat, tremolor, símptomes delirants i al·lucinatoris, etc. Amb freqüència es confon amb l’esquizofrènia.
|
|
|
|
|
