|
|
 |
|
|
Definició de droga
Segons la OMS,qualsevol substància, natural osintètica,
que quan es consumeix pot alterar l’activitat mental i física
de les persones, degut als seus efectes damunt el Sistema
Nerviós Central, és una DROGA.
Per a alguns autors, com Fernández-Espejo (2002) una droga
és "tota substància natural
o sintètica que genera addicció,
és a dir, la necessitat imperiosa o compulsiva de tornar a
consumir per experimentar
la recompensa que produeix, que és
sensació de plaer,
eufòria, alivi de la tensió,
etc."
Així, el terme droga s’utilitza per referir-se a aquelles
substàncies que provoquen una alteració de l’estat
d’ànim i són capaces de produïr addicció. Aquest terme
inclou no només les substàncies que popularment són
considerades com a drogues per la seva condició d’il·legals, sinó
també diversos
psicofàrmacs i substàncies de consum legal
com el tabac, l’alcohol
o les begudes que contenen
derivats de la cafeína o
la teofilina, com ara el cafè o el té;
a més de substàncies d’ús domèstic o laboral com les
coles, els pegaments i els disolvents volàtils. |
|
|
Dependència psicològica
Compulsió a consumir periòdicament la droga de
què es tracti, per a experimentar un estat afectiu positiu
(plaer, benestar,
eufòria, sociabilitat, etc...) o alliberar-se d’un estat
afectiu negatiu
(avorriment, timidesa, estrès, etc.).
La dependència psicològica és el realment difícil de superar
en el procés de deshabituació d’una addicció. Per
això,
és necessari propiciar canvis en la conducta i emocions de
la persona que li permitin funcionar psicològicament
(obtenir satisfacció,
superar l’avorriment, afrontar l’ansietat, tolerar la
frustració, establir relacions socials, etc.)
sense necessitat de recòrrer a les drogues.
|
|
|
Dependència física
La droga s’ha
incorporat al metabolisme del subjecte.
L’organisme s’ha
habituat a la presència constant de la
susbtància, de tal manera que necessita mantenir un determinat
nivell en sang per funcionar amb normalitat.
Quan aquest nivell baixa per davall de cert llindar
apareix el síndrome d’abstinència característic de cada
droga.
|
|
|
Tolerància
Es diu que una droga produeix tolerància quan és
necessari anar augmentant la quantitat consumida per a
experimentar els mateixos efectes. O el que és el mateix, quan
els efectes de la mateixa quantitat són cada vegada menors.
La tolerància és un indici d’alteració metabòlica,
conseqüència d’un consum crònic del qual l’organisme
intenta defensar-se. |
|
|
|
|
