|
|
 |
Tipus de drogues: Cannabis, derivats
|
|
|
La planta del cànem “CANNABIS SATIVA”, pareix ésser que es coneix des de fa uns 8.000 anys, ja que en documents xinesos d’aquestes dates s’anomenen, i des de fa molt temps s’han utilitzat les seves fibres per fabricar cordill, robes, calçat i paper, les seves llavors com a aliment i la seva resina pel seu poder curatiu.
El 1948 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va arribar a la conclusió de que el cannabis era perillós des de tot punt de vista, ja sigui físic, mental o social.
El principi actiu d’aquesta planta és el TETRAHIDROCANNABIOL (THC) la concentració del qual varia segons les parts de la planta i també d’unes plantes a altres. |
|
|
Marihuana
La marihuana és una combinació de fulles, brots, llavors i flors del cànem.
Tot això, una vegada secs, són picats finament.
La “sense llavor”, el haixix, i l’oli de haixix són les variacions més potents de la marihuana. L’oli de haixix o haixix líquid és una substància fabricada il·legalment des de la dècada dels 60 aproximadament, però fa ja temps que era coneguda. A les farmàcies es trobava un producte com “Tintura o extracte de cànem Indià”, que s’utilitzava en medicina. |
|
|
Hichis
És un preparat de la resina de la planta del cannabis. Es presenta com un pols fi, comprimit en pastilles o tabletes de color marró fosc.
També es denomina “hachic”, que és una paraula d’origen àrab, la traducció de la qual al català és herba.
En totes les seves modalitats la marihuana afecta a la ment. És a dir, altera la funció normal del cervell degut a que conté l’ingredient químic actiu anomenat THC.
Ens trobam actualment amb un fenómen de tolerància social en el qual el consum de cannabis s’ha desdramatitzat i desmitificat, de tal manera que els seus patrons de consum i formes d’iniciació al mateix són cada vegada més comparables als de begudes alcohòliques, essent en aquests moments a Espanya la 3ª droga més consumida darrere l’alcohol i el tabac, ja sigui pel seu baix cost o per la seva acceptació en el mercat potencial. |
|
|
| Entre els efectes a curt termini es troben: |
 |
|
 |
|
Problemes amb la memòria i l’aprenentatge |
|
|
|
Percepció distorsionada (visual, auditiva i del tacte), i del sentit del pas del temps |
|
|
|
Problemes per pensar clarament i per resoldre problemes |
|
|
|
Menor coordinació física |
|
|
|
Ansietat i acceleració del cor |
|
|
|
|
| Aquests efectes són encara més greus quan es mescla la marihuana amb altres drogues. En moltes ocasions, la persona ni tan sols sap quin altre tipus de drogues poden haver estat afegides a la marihuana. |
|
|
| Una persona que ingereix o fuma cannabis experimenta una clara seqüència de canvis físics i psíquics que duren unes hores i que desapareixen gradualment. Però si bé es donen uns canvis fisiològics bastant invariables (lleugera taquicàrdia i ulls vermellosos), la resposta psicològica és més variable i està subjecta a factors subjectius. En general, existeixen dues alteracions que la majoria d’autors han descrit com reproduïbles després del consum de petites dosis de cannabis: trastorns en la memòria immediata i disminució de la capacitat de realització de determinades funcions (com aquelles en les que s’involucra el temps de reacció, la formació conceptual, l’aprenentatge, la coordinació motora perceptual, la capacitat d’atenció i la detecció de senyals o estímuls). |
|
|
|
|
