Aquests fàrmacs són els que més es recepten a la pràctica clínica (tractament dels transtorns d’ansietat) ja que presenten menys efectes secundaris que els barbitúrics.
Normalment indueixen a un estat de relaxació muscular i somnolència. En algunes ocasiones produeixen deshinibició i la persona que les utilitza pot arribar a mostrar-se excitable, o fins i tot agressiu.
En dosis elevades provoquen nàusees, aturdiments, confusió, disminució de la coordinació psicomotriu, etc.
Les benzodiacepines tenen capacitat de desenvolupar dependència a les mateixes. Els símptomes d’abstinència són: augment de l’ansietat, insomni, irritabilitat, nàusees, mal de cap i tensió muscular, tremolor i palpitacions i variacions de l’estat d’ànim.
|
|
