|
|
 |
Tipus de drogues: Al.lucinògens - LSD
|
|
|
La LSD (dietilamida de àcid lissèrgic) és una de les principals drogues a la categoria d’al·lucinògens. La LSD va ser descoberta en 1938 i és una de les substàncies químiques més potents entre les que alteren l’estat d’ànim. Es fabrica a partir de l’àcid lissèrgic, present a un fong que creix en el sègol i altres cereals.
La LSD, comunament anomenada "àcid", es ven en el carrer en tabletes, càpsules i, a vegades, en líquid. És inodora, incolora i té un gust lleugerament amarg. Es sol ingerir per la boca. Amb freqüència, la LSD s’agrega a paper absorbent, com paper secant, i es divideix en petits quadrats decorats, cada un dels quals constitueix una dosi.
Els efectes de la LSD són imprevisibles. Depenen de la quantitat ingerida, la personalitat, l’estat d’ànim, les expectatives de l’usuari i el medi ambient en què s’usi la droga. Pel general, l’usuari sent els primers efectes de la droga de 30 a 90 minuts després d’ingerir-la. Els efectes físics inclouen dilatació de les pupil·les, augment de la temperatura corporal, la freqüència cardíaca i la tensió arterial, suor, inapetència, insomni, sequedat a la boca i tremolors.
Les sensacions i els sentiments canvien molt més dràsticament que els signes físics. És possible que l’usuari senti distintes emocions a la vegada o passi aviat d’una emoció a una altra. Si es prenen dosis altes, la droga produeix deliri i al·lucinacions visuals. El sentit del temps i de sí mateix canvia. Les sensacions pareixen "creuar-se" i donen a l’usuari la idea de sentir els colors i veure els sons. Aquests canvis poden causar pànic.
Els consumidors donen el nom de "viatge" a la seva experiència amb la LSD i de "mal viatge" a les reaccions adverses agudes. Aquestes experiències són llargues; pel general, comencen a desaparèixer al cap d’unes 12 hores.
Molts consumidors de LSD tenen "flashbacks" o recurrències d’experiències sense haver ingerit la droga de nou. Una recurrència succeeix sobtadament, sense previ avís i pot succeir des d’uns dies fins un any després de l’ús de LSD. Els "flashbacks" succeeixen a persones que han utilitzat al·lucinògens de forma crònica o que tenen problemes de personalitat. Tot i això, persones que no tenen altres problemes de salut, també poden experimentar "flashbacks." Els "mals viatges" i les recurrències són només part del risc de l’ús de LSD. Els usuaris de la LSD poden manifestar psicosis relativament perllongades, com esquizofrènia o depressió severa. És difícil determinar l’abast i el mecanisme de relació de la LSD amb aquestes malalties.
La LSD produeix tolerància, de manera que alguns usuaris constants han de prendre dosis cada vegada majors per aconseguir l’estat d’intoxicació previ. Aquesta és una pràctica molt perillosa, donada la naturalesa imprevisible dels efectes de la droga.
|
|
|
|
|
