|
|
 |
Tipus de drogues: Alcohol
|
|
|
| Quan parlem d’alcohol ens referim normalment a l’etanol o alcohol etílic, per ser el constituent fonamental de le begudes alcohòliques. Aquestes poden ser de dos tipus: |
 |
|
 |
|
Begudes fermentades,obtingudes per fermentació d’un mosto abundant en sucres. Parlem de sidra, cava, vi i cervesa. El seu grau d’alcohol pot oscilar entre 5 i 15 graus. |
|
|
|
Begudes destilades, s’obtenen mitjançant un procés artificial, destilant una beguda fermentada i augmentant la seva concentració d’alcohol pur. És el cas de la ginebra, el ron, el whisky, vodka, anís, conyac, aiguardent, licors afruitats i determinats aperitius. El seu grau d’alcohol pot oscil·lar entre 17 i 45 graus. |
|
|
|
|
No existeixen diferències en l’alcohol present a les diferents begudes, l’única diferència està en el grau de concentració d’alcohol. El grau d’alcohol o graduació alcohòlica d’una beguda està indicat a la seva etiqueta i representa la concentració o porcentatge (%) d’etanol que conté.
El consum d’alcohol és un “hàbit” fortament arrelat i culturalment acceptat per la majoria dels països occidentals. És una droga legal que “s’utilitza” habitualment a gran part dels aconteixements socials que es produeixen a aquestes cultures. Però l’ús es pot convertir en abús o en dependència.
L’ús fa referència a aquell consum que, per produir-se amb una freqüència mínima i en quantitats petites, normalment no reporta a l’individu conseqüències negatives (físiques, psicològiques o socials). L’abús és aquell consum que pot tenir conseqüències molt negatives (agudes o cròniques) per a les persones bé perquè se superen determinades quantitats, bé degut a les activitats que es realitzen simultàniament. La dependència la presenten les persones bebedores habituals que ja han desenvolupat tolerància a l’alcohol i per això, cada vegada tenen que beure majors quantitats per a conseguir el mateix efecte.
L’alcohol, una vegada ingerit, s’absorveix principalment en el budell prim.
La rapidesa d’absorció depèn de l’alcohol que arribi fins l’estòmac i especialment al budell prim. La presència d’aliments a l’estòmac, la quantitat d’alcohol ingerida i les característiques de la beguda consumida, influeixen en la velocitat d’absorció de l’alcohol i el seu pas a la sang.
Una vegada a la sang, es distribueix per tots els òrgans del cos humà, afectant de forma especial el cervell (i, en conseqüència, el comportament de les persones) i el fetge, encarregat principal del seu metabolisme.
L’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, retarda el temps de reacció, produeix una falta de percepció del risc, proporciona una sensació de falsa seguretat, provoca una descoordinació psicomotora, duu a alteracions sensorials, principalment de la visió, origina somnolència, cansanci i fatiga.
La defensa metabòlica davant l’alcohol és més baixa en els adolescents, pel que el seu consum en aquestes etapes de la vida pot produir més fàcilment alteracions orgàniques i/o psicològiques, com ara: alteracions de les relacions amb la família, companys i mestres, baix rendiment escolar, empitjorament de l’aspecte físic, agressions, violències i alteracions de l’ordre públic i l’adopció de conductes d’alt risc (conduir després d’haver begut o pujar en cotxe o moto d’un amic que ha begut, activitats sexuals de risc, etc.) |
|
|
|
|
